Una nit de tardor de 1815, a la vila dascó, josep anjub pronuncia un jurament que li canviará la vida. llavors només té dotze anys; en fer els setze compleix la seva paraula i mata lhome que havia malparlat de la seva mare. aixó lobliga a fugir del seu poble i amagar se on pot i com pot, i a campar durant anys, a la ventura, per les terres de lebre. latzar i linstint converteixen josep anjub en tota una llegenda: el bandoler robarucs. hi contribueixen decisivament una relíquia familiar, que és un medalló de poders misteriosos, una experiéncia insólita que converteix el protagonista en béstia abans denfilar novament la senda dels homes, la trobada amb un ruc quan un llamp cau entremig de tots dos i, al fons de la história, diversos episodis de la lluita entre liberals i absolutistes. amb aquests ingredients, andreu carranza ha escrit la novel·la guanyadora del premi sant joan caixa de sabadell 2000.andreu carranza (ascó, 1957) va estudiar filosofia. sha dedicat a diversos oficis, actualment treballa de funcionari a linstitut densenyament secundari del morell, ocupació que fa compatible amb el periodisme i la creació literária. ha publicat els llibres de narracions la tinta i la immortalitat (premi recull de blanes 1991) i riu avall (premi sebastiá juan arbó 1995). es autor de les novel·les el desert de loblit (1993), llibre de les set xibeques (1997) i la filla de la memória (premi vila dascó 2000). ha escrit, també, poesia i ha participat en llibres col·lectius de contes.
