Una novel·la que es llegeix com una road movie mental: lynch sodomitzant pla. un trip tripat que segueix un degenerat mig autista que viu denregistrar la mort dels altres i somia conills de peluix rosa assassins. jair domínguez ens presenta el seu text més irreverent i al·lucinat, i aviat és dit. vingui, no sesveri, segui vora el foc que li explicaré una história. una dun jove amb passió per les filmacions snuff, ínfules descriptor maleït i amics que no en tindrien prou amb totes les putes de tailándia; óssos bipolars i porcs que han de morir; esquiadors mutilats convertits en llimacs, adolescents que mullen les calces i una cinta de vídeo que és la cinta i la veritable obsessió: nenes assassinades amb holograma de satanás al fons. una história plena de paraules damor, senzilles i tendres; una novel·la sobre la vida, la mort i tota la resta. vingui, segui vora el foc. «la cinta, lhorrible gravació que destrueix la ment daquell que la visiona, és finalment seva. lacció es trasllada a lhabitació amb el sofá i la manta de patchwork. en david shi asseu i col·loca la cinta en un reproductor de vídeo. la pantalla negra del televisor dóna pas a un pla general duna enorme sala i unes escales de marbre polit. de la penombra surt una figura, un home alt que sacosta lentament a la cámera. en david sent un calfred.»
