Una novel·la inèdita de maria antònia oliver, premi dhonor de les lletres catalanes, que és un cant a la llibertat i, sobretot, a lamor. maria antònia oliver va escriure aquesta novel·la epistolar, inèdita fins ara, a partir de les cartes que ella i la seva parella, el també escriptor jaume fuster, es van intercanviar mentre ell feia el servei militar a lilla de cabrera, on el van traslladar per motius polítics.la història damor dels dos protagonistes, escrita amb els pseudònims dolívia guillot i yus picó, trena les emocions, lenyor i la ràbia per la separació imposada amb el retrat dun país gris, a finals dels anys seixanta, amb la llibertat i la llengua tancades amb pany i clau. la vida, en sortir del present, no la conec, serà totalment nova per a tots dos. quan hi penso fredament, mesvero. hi ha un munt de preguntes materialistes: de què viurem trobarem feina ... val més no fer càbales, no creus després de les tenebres que vivim al començament del nostre camí, el més probable és que tot sens faci més planer: almenys estaré al teu costat i això sol omple la meitat del tot. desitjo un futur inquiet, ple de tu, completament diferent de lara que sembla no acabar mai.
