Una novel·la que posa en qüestió la veracitat dun relat convertit en mite, alhora que reivindica el paper de les dones republicanes durant la guerra civil. maria sans i moyà podria ser la infermera que el novel·lista nord americà ernest hemingway va conèixer quan treballava de corresponsal a la zona republicana durant la guerra civil espanyola i en qui shauria inspirat per escriure per qui toquen les campanes. així ho creu larquitecte agàpit borràs quan es presenta a casa della seixanta anys més tard per explicar lhi. amb aquest punt de partida, largument de fins on arriba la memòria es desplega com un ventall per oferir una amalgama dhistòries que sentrellacen les unes amb les altres, totes a lentorn dun hospital de les brigades internacionals. «hi havia dones que es mereixien molt més que ella aquell protagonisme, va pensar. dones que van lluitar contra el feixisme abans, durant i després de la guerra. dones que van continuar comprometent la seva llibertat, la seva integritat física, posant en perill fi ns i tot la seva vida».
